Una festa

Un dia jo i els meus estavem sentat en uns bancs parlen de festes eravem uns 5 persones i en aquell précis moment va arrivar el meu germà gran ens va dire per que que no hi anem a una festa li vem preguntar on feien la festa i va dir que a un poble de 6 km alguns amics va dir que no anirien per que tenien por però dos amics meus.
un era el meu millor amic i l'altre no era tan bona amic.
 Ven decidir anar i hem ven preguntar si no hi  vaig jo com que jo sabia com era aquell poble vaig dir que no hi anira hem  hem ven dir que sera guaï vaig insistir que no aniria  hem ven dir
 -Tens por d'anar allà.
Final-men hem ven convençe vaig aceptar.
Quan el meu germà gran i jo vam arribar a casa vam preguntar a la meva mare si podíem anar a la festa primer ens va dir que no però vam insistir jo i el meu germà gran i finalmen ens va deixar d'anar però en aquell precís moment ens va sentir el meu germà petit ell també li agradava anar de festes però això no podia ser era massa petit per anar 6km pel nit vam decidir de no portar li.
 Quan va faltar uns 5 hores per anar hem va rebentar el pneumatic de la bicicleta sort que tenia uns diners guardat per uns ocasió com aquell vaig agafar aquells  diners per anar a comprar un pneumatic nou.
 Quan va arribar el moment de marxar i com que no volíem que ens segueixi el meu germà petit vam dir que no teniem prou bicicletes per anar, però tot era mentíra u havíem fet per que no ploreixi quan marxessím.
 El meu germà i jo vem anar a la casa del meu millor amic per que aneixim a la festa però  quan vam arribar a la seva casa estaven sopan vam tenir que esperar-li fins que acabés i quan va acabar vam anar a buscar l'altre amic quan vam arribar  a casa seu vam trucar a la porta va sortir ens va dir que no feixim molta soroll si el seu pare s'abeix que aniríem a una festa no el deixaria anar va dir aneu allà i espereu me si no vinc d'aqui mig hora podeu marxar sense ell.
Però finalmen  va poder venir ell i i el seu germà gran i també va vindre mes gens era un altre grup eren mes gran que nosaltres.
vam començar la viatge, vam arribar a mig camí la roda del meu amic es va desinflar ens va dir que no passa res sempre té que inflar-la , l'altre grup va dir que no ens podien esperar no tenien temps ven marxar i ens vam quedar nosaltres sols, 3 nens petis en aquell inmens bosc en aquell foscó teniba un por mai havia tingut tanta por. Teniaba tanta por que no podia anar ni d'avant ni anrera aixi que estava el mig vam arribar a un lloc que era el lloc on teniaba mes por del mò era un abre molt estrany aquell arbra es com si tingues pits melic, braç i ulls un dia la meva havia hem comptar que aquella arbre estava maleït.

Vam arribar en aquell arbre teniaba tanta por que estava suen sense parar fins tot anar el mig hem estava resultan incomode però finalmen vam passar i quan vam arribar a la casa dels meus tiets.
 Ens vam dutxar cambiar de roba i ven deixar les nostres cosas allà  a la casa dels meus tiets per anar a la festa.
Quan vam arribar on feien la festa ens vam trobar a l'altre grup .
Nosaltres quan vam arribar no vam poder menjar s'avia acabat tenivem molta gana va passar uns hores va arribar la meva germana gran ens va preguntar si haviem menjat li vamdir
No
Ella com que era una invitada especial ens va portar menjar encara quedava una mica.
A les 3 de la matinada l'altre grup ens va avisar que tornaven a la nostre ciutat ens va preguntar si marxavem ara els vam dir
Nosaltres ens quedarem  a qui una mica.
Aixi que ens vem quedar allá per lligar, fins que vam cança teniavem só, jo vaig començar a dormir.
La meva germana ens dir si no torneixim ens vam quedar daccord que tornariem però jo vaig pensar que si tornessím en aquella tindria mes por vaig per que ens quedem per passar la nit en aquell poble ells van dir que tenien feïna que fer auxi que vam anar a buscar els bicicletas els meus tiets no estaven dormin.
Ens va preguntar si tornariem vam dir
Si
El meu tiet hem va dir que viatjar aqui era molt perillos va dir que aqui hi ha un monstre que menjava persones vaig tindre mes por peró ells van incistir de tornar.
Vam començar la viatge de tornada, vam fins aquell arbre encara tenia mes por que la viatge d'anada, cada vagada que sentia un soroll el cor hem batejava 1000 per segon però finalmen vam aconseguir passar, vam arribar fins a mitja cami estava mes tranquil vaig deixar de tenir por finalmen vam arribar a la nostre ciutat vam acompanya,r els companys a les sevas cases nosaltres tambe vam tornar a la casa nostre i era a les 5 de la matinada no vam ni temps de dormir vam anar directamen a treballar.

Aquella podem dir que era millor i la pitjor festa per mi.